miércoles, 15 de mayo de 2013

Els colors de la memòria, un llibre per apreciar l'art

Una pintura és un poema sense paraules (Horaci). Avui, com podeu observar, he decidit començar l'entrada a través d'una citació d'Horaci, crec que és una cita apropiada per la novel·la que tractaré Els colors de la memòria de Bernat i Daniel Romaní.

Només llegint el títol de l'obra en qüestió, deduïm que l'art tindrà un paper destacat, no només a través de paraules, com estem acostumats a veure en aquest bloc, sinó a partir d'imatges i colors. En el llibre, la protagonista, la Mariona, és una nena adolescent que estiueja al poble de la Costa Brava, Tossa de Mar (en el llibre Turissa). Durant les vacances d'estiu descobreix un pintor amb el qual establirà un fort lligam. Amb ell descobrirà els grans secrets de l'art de pintar: nous colors, noves tècniques, noves maneres d'enfocar un paisatge, etc. La Mariona cada any esperarà amb candeletes les vacances per submergir-se en l'art; així doncs, la pintura marcarà l'adolescència de la protagonista. Però un estiu, de cop i volta, comprovarà que el pintor ha desaparegut. La narració, continua fent un salt en el temps, en el qual la noia ja es troba a la Universitat estudiant la carrera de Medicina. Un dia topa, en els Encants, amb un quadre que li recorda molt l'estil del pintor. El quadrè li provocarà una certa nostàlgia del seu passat i decideix buscar l'amic que s'esfumà de la nit al dia.

L'obra és fantàstica per apreciar l'art i la seva història. Durant el relat, es comenten diversos quadres de pintors destacats com Van Gogh, Dalí, Goya, Miró... Els lectors també descobrim nous colors com el groc indi, el verd maragda, etc. i sobretot ens imaginem aquells indrets tan apassionats de Tossa de Mar que servien als artistes com a font d'inspiració.

És important destacar, que diverses cites d'obres de la literatura universal encapçalen els capítols de Els colors de la memòria, les quals aniran relacionades amb el contingut de cada capítol. Els fragments citats pertanyen a llibres tan emblemàtics com poden ser: El petit príncep, La història interminable, La taula de Flandes, etc.

Per tant, aquest llibre és un intent perquè els adolescents apreciïn l'art i, a través d'ella, puguin anar adquirint diversos coneixements i diferents maneres d'observar el món. Amb la pintura hom es descobreix a si mateix i també permet als altres fer-se una petita idea de com és aquell artista. Tal com deia Vincent Van Gogh: La qualitat d'un pintor depèn de la quantitat de passat que duu amb ell.

Activitats per després de la lectura
Altres activitats interessants


viernes, 3 de mayo de 2013

El noucentisme, on cultura i política s'agafen la mà

Després d'un temps sense fer cap entrada sobre un moviment concret, he decidit dedicar un escrit al Noucentisme, aprofitant l'ocasió que l'estic treballant amb els meus alumnes de 4t d'eso.

Per començar, cal dir que el noucentisme és un moviment purament català, ja que no el trobarem a cap altre país, tot i que va expandir-se a altres indrets dels Països Catalans com a les Balears i a la Catalunya Nord. Va sorgir en un moment difícil, tant políticament com culturalment en la història de Catalunya. Per concretar, es diria que es va iniciar el 1906 i va finalitzar el 1923, després del cop d'estat de Primo de Rivera.

Per entendre el noucentisme, cal que tant cultura com política vagin agafades ben fort de la mà, ja que sense l'una i l'altra no s'hagués pogut desenvolupar mai aquest projecte, sobretot sense l'ajuda de la Lliga Regionalista. Aquest fenomen tipifica d'una banda, les aspiracions de la burgesia, la qual intenta dur-les a terme mitjançant una sèrie de projectes. I en segon lloc, unit a la idea anterior, la renovació del país a través dels intel·lectuals. Fruit d'aquesta ideologia naixerà la Mancomunitat de Catalunya i altres institucions com L'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, l'Escola Industrial, etc.

El mot noucentisme l'inventà Eugeni d'Ors, el qual volia dotar el concepte amb un doble significat. Per una banda, nou significa "novetat" -significarà la ruptura amb el moviment anterior, el modernisme-. Per una altra banda, el terme sorgeix el 1906, en ple inici del "nou-cents". Eugeni d'Ors, a més, fou un dels màxims representants de l'aparició d'aquesta nova ideologia perquè sense la seva obra, Les Glosses; juntament, amb els Fruits Sabororos de Josep Carner i la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba, el moviment no hagués sorgit.

Encara que, com ja s'ha dit, aquest moviment fomentà un nou impuls polític amb la construcció de diverses institucions, no ens podem oblidar que també és un moviment artístic, el qual defensa idees com: la arbitrarietat, el classicisme, la civilitat, el rebuig de l'espontaneïtat i, sobretot, la llengua literària.    

Així doncs, el noucentisme va impulsar la renovació a Catalunya en tots els àmbits, en el polític, en el cultural i en l'econòmic. Els intel·lectuals volien que Catalunya fos una nació culta liberal i cosmopolita. Una nació digna d'admirar.




Vídeo sobre el Noucentisme