miércoles, 19 de julio de 2017

T'ho donaré tot, una novel·la sobre els orígens del Tibidabo

T'ho donaré tot de Sílvia Tarragó és la primera novel·la que l'editorial Planeta m'ha fet arribar per escriure una ressenya literària. Un cop vaig tenir l'obra entre mans i vaig llegir la sinopsi de la contraportada sabia que no em decebria, ja que l'argument em va atraure de bon començament.

L'obra T'ho donaré tot s'emmarca a la Barcelona d'inici de s.XX, una Barcelona en el punt àlgid de la modernitat, en una època marcada per les noves tendències artístiques i cosmopolites del Noucentisme. El relat s'inicia amb la inauguració del parc d'atraccions del Tibidabo, aquest fet és el fil conductor de la història. Al voltant d'aquest punt, s'enllacen les històries de diferents personatges. Per una banda, apareixen les bessones Àngela i Aurora, filles de l'Isidre i l'Eulàlia, unes nenes idèntiques físicament, però amb uns somnis i uns reptes de futur totalment distints. Per una altra banda, es presenten els personatges de la Matilde, una noia molt superficial a la qual només li importa la posició social i els diners; el Miquel, fill d'un industrial de renom i en Narcís, un enginyer del Tibidabo. Per acabar, també s'exposa la figura d'en Marià Fiveller, un escriptor frustrat pel nou rumb de modernitat que impregna la ciutat de Barcelona, que difereix notablement dels seus ideals estètics.

Com s'ha manifestat, la història s'ambienta a Barcelona. L'autora mostra, amb molt de rigor, la situació històrica que viu la ciutat en aquesta època. Des del 1888, amb motiu de l'Exposició Universal, Barcelona ja es perfilava com a ciutat pionera del creixement i la modernitat. Així que, Tarragó, inicia el relat en aquest punt. El transcurs de vida dels diferents personatges, marca els canvis que afecten Barcelona. Per un costat, es mostra l'afany per modernitzar la ciutat, on la Lliga Regionalista hi té un paper destacat; per un altre costat, apareixen entrebancs que frenen aquest procés, sobretot a partir del 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. 

Altres temes destacats que l'autora narra són les diferències entre les classes socials, on s'hi destaquen des dels industrials més selectes, fins a les classes socials més desfavorides o els artistes incompresos. També apareix el tema de l'homosexualitat, tema tabú a la Barcelona de principis de segle, i la infidelitat, com a fracàs d'un matrimoni regit per les normes socials.

Collserola, concretament, el parc del Tibidabo destaquen sobre tots aquests elements comentats, ja que el parc, tot i ser un element més de modernitat de la ciutat, també representa un indret plàcid, ideal, natural, on els diversos personatges se senten alliberats i recorden els seus moments més tendres i feliços.

Per tant, l'obra T'ho donaré tot mostra una Barcelona cosmopolita, preparada per evolucionar i destacar com a metròpoli amb uns personatges que aspiren, malgrat les conseqüències i les enraonaries de la societat, obtenir la felicitat.


miércoles, 12 de julio de 2017

La bruixa de pedra, la història d'una llegenda de Girona

Fa uns mesos, en una llibreria de Barcelona, em va cridar l'atenció el títol d'una novel·la: La bruixa de pedra. Aquest títol em va fer aturar i agafar el llibre. L'obra tractaria de la famosa gàrgola que corona la catedral de Girona? Efectivament, després de llegir la sinopsi vaig reafirmar el meu pensament. Des que de petita vaig fer una excursió a la catedral de Girona, la llegenda d'aquella gàrgola em va captivar i, després de topar-me amb aquesta novel·la per casualitat, vaig decidir que l'hauria de llegir.

La llegenda de la bruixa de pedra de la catedral de Girona tracta d'una dona que es dedicava a les arts diàboliques de la bruixeria i, com que odiava la vida religiosa, llançava pedres a la catedral per mostrar el seu rebuig al cristianisme. La llegenda narra que un bon dia, aquesta dona es va convertir en pedra i van decidir-la col·locar-la cap per avall en una de les parets del temple perquè de la seva boca no en sortissim més renecs, sinó aigua pura de la pluja. Encara se senten aquelles paraules populars que canten: Pedres tires, pedres tiraràs i de pedra quedaràs!

L'obra La bruixa de pedra ha estat escrita per Miquel Fañanàs i va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica l'any 2012. En la novel·la es presenten dues temporalitats; en primer lloc, es presenta l'historiador Pere Freixenet que aconsegueix accedir als arxius de la catedral de Girona per buscar material útil per redactar un article. Un cop allà, però, es topa amb la
història de Guisla Recasens, la vertadera i real "bruixa de la catedral". Aquesta història el captiva i decideix resseguir i documentar la seva història. En segon lloc, l'autor ens trasporta a l'època medieval, concretament, al moment en què va viure Guisla Recasens, una dona que coneixia les propietats curatives de les plantes, amb un cor noble disposat a ajudar sempre els altres, fins i tot als jueus, molt malvistos a l'època. Malauradament, el destí de la Guisla es topa amb el de l'inquisidor Eymerich, el qual no aprova les seves pràctiques.

La bruixa de pedra és una novel·la històrica on l'autor ha fet una gran recerca bibliogràfica per poder documentar-se sobre els successos de l'època. Tot i que la història és fictícia, sí que mostra amb dades i rigoresa personatges i aspectes històrics rellevants com: la construcció de la catedral, l'inquisidor Eymerich, l'epidèmia de la pesta negra, les pugnes entre cristians i jueus...  L'únic aspecte que no m'ha atret suficientment és l'abús de repeticions d'alguns fragments. Cal dir, si més no, que és una novel·la entretinguda i fàcil de llegir.

sábado, 8 de julio de 2017

4171, una novel·la que ens transporta al passat des del futur

4171 és una novel·la juvenil escrita per Francesc Miralles on ret homenatge a la història de Catalunya. Aquesta obra permet que els lectors, adolescents, coneguin a través d'una història de ciència ficció i amor, petites pinzellades del setge de Barcelona del 1714.

L'obra ens transporta en un futur molt llunyà, concretament al 4171, en el qual la protagonista Ilka es desperta el dia que compleix 16 anys amb un inesperat regal: un viatge en el temps al parc temàtic AGES, on els menors d'edat (menys de 16 anys) no se'ls permet l'entrada. En aquest viatge retrocedirà fins a l'Era de l'Edèn (2714), però, a causa d'un sabotatge en les instal·lacions, l'Ilka aterra a Barcelona a l'agost de 1714, en plena batalla dels catalans contra l'exèrcit borbònic.

Enmig d'aquest ambient de desesperació, l'Ilka coneixerà de primera mà els successos històrics que van portar a la derrota els catalans i viurà la seva primera història d'amor. 

Com s'ha comentat, la novel·la va dirigida a un públic adolescent, per tant, no hi ha grans descripcions, les accions succeeixen molt de pressa i el llenguatge és senzill. És interessant, el tema escollit per Miralles, ja que el públic poc conèixer a grosso modo la història del setge de Barcelona, acompanyat de personatges que podrien ser ells mateixos.

L'obra està repleta de referències històriques, ja que apareixen personatges coneguts com el general Berwick, el duc de Populi, Antoni de Villaroel, Rafel Casanova... També es mencionen situacions estudiades durant la secundària com el Tractat d'Utrecht, l'aboslutisme borbònic... Tampoc podem deixar de banda tots els indrets de Barcelona per on avancen els personatges: el carrer Santa Clara, el de l'Argenteria, la Capella d'en Marcús... A més, mentre la protagonista va vivint l'horror dels últims dies del setge, va recordant altres setges que han deixat empremta en la història (setge de la ciutat de Sagunt...).

Així doncs, la novel·la 4171 és un bon llibre perquè els adolescents puguin conèixer, de manera molt general, els últims dies que van viure els catalans abans que les tropes borbòniques arrassessin la ciutat. Miralles ha aconseguit despertar l'interès d'aquest públic mitjançanat una història futurista i amorosa, gèneres que tant agraden al públic juvenil.

viernes, 19 de febrero de 2016

Pedra de tartera, les memòries de la Conxa

Pedra de tartera, escrita per Maria Barbal, és considerada una de les millors obres de la literatura catalana dels anys vuitanta. L'obra ha estat traduïda a 13 llengües i fou guanyadora del Premi Joaquim Rurya de narrativa juvenil, així com del Premi Creixells (1985). Compta amb més de 55 edicions i, darrerament, s'ha convertit en un fenomen editorial a Alemanya 

La novel·la narra en primera persona la vida de la Conxa, una noia que als 13 anys és obligada a anar a viure amb els seus oncles al Pallars per ajudar-los amb les feines de la casa i el camp. Durant la seva adolescència, coneixerà el Jaume, amb el qual es casarà i tindrà tres fills. Més endavant, viurà el canvi que provocà la Guerra Civil i les conseqüències que se'n van derivar.

Aquesta obra està escrita en forma de memòries, les quals relaten en tres apartats els estadis vitals de la protagonista: la joventut, la maduresa i la vellesa. La Conxa es veurà marcada per una situació de desarralament constant, ja que primerament es veurà apartada de la família a causa de la pobresa, a continuació la pèrdua del marit li deixarà un gran buit al cor, i finalment, acabarà abandonant la seva llar del Pallars. És important remarcar, que el fil conductor de la història de la Conxa va lligat als esdeveniments històrics de l'època: la proclamació de la República, la Guerra Civil Espanyola i la Dictadura Franquista.

El títol presenta una gran simbologia: Pedra de tartera, ja que ens aboca la condició de la protagonista. La Conxa simbolitza la pedra, és una persona amb poca capacitat de presa de decisions, acostumada a obeir als altres (la tartera). Ell mateixa cita: Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré ccap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta dies i dies...

Així doncs, aquest relat és la història d'una vida, la història d'una noia del s.XX de classe humil que es veu obligada a complir amb les obligacions que li imposen els altres. A través d'aquest personatge, Maria Barbal ens acosta a la vida d'una família pobra, a la duresa del treball del camp, a la tristor per la pèrdua dels éssers més estimats i a l'abandonament de la llar.

lunes, 1 de febrero de 2016

Retrum, novel·la obscura amb personatges misteriosos...

Després d'un temps sense publicar cap entrada, se m'ha acudit fer una petita ressenya sobre un llibre juvenil que he llegit, Retrum de Francesc Miralles, publicada al 2010.

Retrum és una obra diferent, els seus personatges ens endinsen en un univers tètric, gòtic... Al típic escenari que ens porten algunes de les obres més representatives del Romanticisme literari del s.XIX: la nit, un cementiri, un protagonista deprimit i solitari, uns personatges tenebrosos que poca informació donen al lector en un inici... Tot això barrejat, està clar, en un entorn purament juvenil.

El protagonista és el Christian, un noi de 16 anys, que es culpa de la mort del seu germà bessó. A causa d'aquest tràgic fet, la família del noi s'ha trencat (la mare ha marxat a viure a Amèrica). En Christian no té amics, es refugia en la música clàssica, la lectura i excursions al cementiri. Un dia, però, coneix tres misteriosos personatges que es dediquen a dormir damunt les tombes i a agermanar-se amb els morts. Cada cop, el nostre protagonista se sentirà més atret per aquesta manera de viure, fins al punt que decideix fer un viatge per Europa amb ells. Però... realment coneix aquestes persones? Són de fiar? Quins secrets amaguen?

El llibre realment ens trasporta en aquest ambient tètric. La manera de narrar de Miralles provoca la intriga en el lector, de manera que demana seguir llegint. L'estat d'ànim del protagonista impacta, ja que la caiguda a l'abisme, a causa del tràgic accident, fa que el noi es trobi en un forat fosc i profund del qual és molt difícil sortir-ne. 

L'edició del llibre és curiosa, ja que escau completament al seu contingut. La portada fosca (jocs entre el blanc i el negre, a excepció del títol), la silueta d'una noia seriosa i les taques de pintura que inunden les pàgines ajuden a recrear molt més la pròpia història. A més, cada capítol s'inicia amb una cita de temàtica obscura.

Francesc Miralles va publicar una segona part del llibre (Retrum 2). Caldrà llegir-lo per saber si continua a l'estatus de la primera! També hi ha rumors d'una producció cinematogràfica del llibre!

  

martes, 5 de mayo de 2015

El Romanticisme del s.XIX

El Romanticisme és un moviment literari que es dugué a terme durant el s.XIX. S'originà a Alemanya a finals del s.XVIII. Aquest moviment va sorgir com a reacció del pensament il·lustrat, una tendència que es basava amb el racionalisme i el classicisme. Els romàntics volien donar importància als sentiments i a la imaginació com a manera de trencar amb el passat. Així doncs, és un moviment revolucionari que va començar a entrar amb força a partir de la revolució industrial i la revolució francesa.

Entre les seves característiques principals destaquen: el subjectivisme (exaltació del jo del poeta), la imaginació (capacitat de crear), la llibertat (de pensar), l'evasió (cap al passat gloriós o cap a mons exòtics), el nacionalisme (emprant tradicions, llegendes...), la naturalesa (com a tètrica i misteriosa) i la rebel·lia (amb personatges marginats que no tenen lloc en aquest món).

A Catalunya, però, aquest moviment literari es barreja clarament amb una conscienciació política. Cal recordar que, acabaven de transcórrer uns segles sense pràcticament creació de literatura culta. Els literats catalans volen recuperar l'esplendor de la llengua catalana de l'època medieval, per tant, crearan una sèrie d'infraestructures per dur a terme el seu propòsit. Un fet clau va ser la recuperació dels Jocs Florals, un concurs literari medieval; a través d'aquest certamen es potencien nous autors i obres catalanes. Per tant, a Catalunya aquest segle se l'anomenarà el segle de la Renaixença perquè la llengua catalana tornarà a cobrar importància.

Entre els autors principals, destaquen: Bonaventura Carles Aribau, amb el seu poema d'Oda a la Pàtria, Jacint Verdaguer, amb unes poesies èpiques extraordinàries com són El Canigó i l'Atlàntida i Àngel Guimerà amb la seva gran obra teatral Mar i Cel.

domingo, 5 de abril de 2015

La zona prohibida de David Cirici

Fa un temps em va arribar a les mans un catàleg editorial de llibres per a secundària en el qual vaig trobar la sinopsi d'un llibre que em va semblar interessant: La zona prohibida de David Cirici; així que fa poc vaig decidir llegir-lo.

Aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi Ramon Muntaner l'any 2013 i parteix d'una idea que havia emprat el propi autor l'any 1986 amb L'esquelet de la balena (una escola automatitzada en què els nois i les nois són educats sense la presència dels adults). 

La història de La zona prohibida està ambientada en un futur, en el qual una epidèmia ha acabat, pràcticament, amb la raça humana; els únics supervivents són alumnes d'escoles automatitzades i grups d'adults que viuen en comunitats. Les protagonistes del relat són dues germanes bessones, la Daia (protagonista) i l'Inge, que viuen en una d'aquestes escoles, juntament amb cent alumnes més. Un dia, a causa d'una tempesta, es veuen obligades a sortir per primer cop a l'exterior i descobriran el món hostil que les envolta.

David Cirici s'ha basat en la distopia, és a dir, una utopia negativa en què la realitat transcorre en una societat opressiva, violenta, indesitjable, etc. El lector, des d'un primer moment, pot observar a través dels pensaments de la protagonista, la Daia, el contrast de la vivència en una escola totalment organitzada i lliure amb la controlada i violenta societat de l'exterior. 

Sincerament, aquest llibre m'ha recordat a altres novel·les juvenils tan fantàstiques com: Els jocs de la fam de Suzanne Collins, Divergent de Veronica Roth, The host d'Stephenie Meyer. Són obres literàries que desperten el sentiment crític del lector, permeten reflexionar sobre la llibertat i les ideologies que ens envolten. La força de l'amistat i la valentia esdevindran eines per sobreviure en aquest món desconegut.

El llibre va tenir tant d'exit que l'autor ja ha publicat la seva continuació: La decisió d'en Viggo. La veritat és que ja friso per llegir-la!

1r capítol de La zona prohibida