Buscar este blog

Cargando...

viernes, 19 de febrero de 2016

Pedra de tartera, les memòries de la Conxa

Pedra de tartera, escrita per Maria Barbal, és considerada una de les millors obres de la literatura catalana dels anys vuitanta. L'obra ha estat traduïda a 13 llengües i fou guanyadora del Premi Joaquim Rurya de narrativa juvenil, així com del Premi Creixells (1985). Compta amb més de 55 edicions i, darrerament, s'ha convertit en un fenomen editorial a Alemanya 

La novel·la narra en primera persona la vida de la Conxa, una noia que als 13 anys és obligada a anar a viure amb els seus oncles al Pallars per ajudar-los amb les feines de la casa i el camp. Durant la seva adolescència, coneixerà el Jaume, amb el qual es casarà i tindrà tres fills. Més endavant, viurà el canvi que provocà la Guerra Civil i les conseqüències que se'n van derivar.

Aquesta obra està escrita en forma de memòries, les quals relaten en tres apartats els estadis vitals de la protagonista: la joventut, la maduresa i la vellesa. La Conxa es veurà marcada per una situació de desarralament constant, ja que primerament es veurà apartada de la família a causa de la pobresa, a continuació la pèrdua del marit li deixarà un gran buit al cor, i finalment, acabarà abandonant la seva llar del Pallars. És important remarcar, que el fil conductor de la història de la Conxa va lligat als esdeveniments històrics de l'època: la proclamació de la República, la Guerra Civil Espanyola i la Dictadura Franquista.

El títol presenta una gran simbologia: Pedra de tartera, ja que ens aboca la condició de la protagonista. La Conxa simbolitza la pedra, és una persona amb poca capacitat de presa de decisions, acostumada a obeir als altres (la tartera). Ell mateixa cita: Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré ccap avall; si res no s'atansa, m'estaré quieta dies i dies...

Així doncs, aquest relat és la història d'una vida, la història d'una noia del s.XX de classe humil que es veu obligada a complir amb les obligacions que li imposen els altres. A través d'aquest personatge, Maria Barbal ens acosta a la vida d'una família pobra, a la duresa del treball del camp, a la tristor per la pèrdua dels éssers més estimats i a l'abandonament de la llar.

lunes, 1 de febrero de 2016

Retrum, novel·la obscura amb personatges misteriosos...

Després d'un temps sense publicar cap entrada, se m'ha acudit fer una petita ressenya sobre un llibre juvenil que he llegit, Retrum de Francesc Miralles, publicada al 2010.

Retrum és una obra diferent, els seus personatges ens endinsen en un univers tètric, gòtic... Al típic escenari que ens porten algunes de les obres més representatives del Romanticisme literari del s.XIX: la nit, un cementiri, un protagonista deprimit i solitari, uns personatges tenebrosos que poca informació donen al lector en un inici... Tot això barrejat, està clar, en un entorn purament juvenil.

El protagonista és el Christian, un noi de 16 anys, que es culpa de la mort del seu germà bessó. A causa d'aquest tràgic fet, la família del noi s'ha trencat (la mare ha marxat a viure a Amèrica). En Christian no té amics, es refugia en la música clàssica, la lectura i excursions al cementiri. Un dia, però, coneix tres misteriosos personatges que es dediquen a dormir damunt les tombes i a agermanar-se amb els morts. Cada cop, el nostre protagonista se sentirà més atret per aquesta manera de viure, fins al punt que decideix fer un viatge per Europa amb ells. Però... realment coneix aquestes persones? Són de fiar? Quins secrets amaguen?

El llibre realment ens trasporta en aquest ambient tètric. La manera de narrar de Miralles provoca la intriga en el lector, de manera que demana seguir llegint. L'estat d'ànim del protagonista impacta, ja que la caiguda a l'abisme, a causa del tràgic accident, fa que el noi es trobi en un forat fosc i profund del qual és molt difícil sortir-ne. 

L'edició del llibre és curiosa, ja que escau completament al seu contingut. La portada fosca (jocs entre el blanc i el negre, a excepció del títol), la silueta d'una noia seriosa i les taques de pintura que inunden les pàgines ajuden a recrear molt més la pròpia història. A més, cada capítol s'inicia amb una cita de temàtica obscura.

Francesc Miralles va publicar una segona part del llibre (Retrum 2). Caldrà llegir-lo per saber si continua a l'estatus de la primera! També hi ha rumors d'una producció cinematogràfica del llibre!

  

martes, 5 de mayo de 2015

El Romanticisme del s.XIX

El Romanticisme és un moviment literari que es dugué a terme durant el s.XIX. S'originà a Alemanya a finals del s.XVIII. Aquest moviment va sorgir com a reacció del pensament il·lustrat, una tendència que es basava amb el racionalisme i el classicisme. Els romàntics volien donar importància als sentiments i a la imaginació com a manera de trencar amb el passat. Així doncs, és un moviment revolucionari que va començar a entrar amb força a partir de la revolució industrial i la revolució francesa.

Entre les seves característiques principals destaquen: el subjectivisme (exaltació del jo del poeta), la imaginació (capacitat de crear), la llibertat (de pensar), l'evasió (cap al passat gloriós o cap a mons exòtics), el nacionalisme (emprant tradicions, llegendes...), la naturalesa (com a tètrica i misteriosa) i la rebel·lia (amb personatges marginats que no tenen lloc en aquest món).

A Catalunya, però, aquest moviment literari es barreja clarament amb una conscienciació política. Cal recordar que, acabaven de transcórrer uns segles sense pràcticament creació de literatura culta. Els literats catalans volen recuperar l'esplendor de la llengua catalana de l'època medieval, per tant, crearan una sèrie d'infraestructures per dur a terme el seu propòsit. Un fet clau va ser la recuperació dels Jocs Florals, un concurs literari medieval; a través d'aquest certamen es potencien nous autors i obres catalanes. Per tant, a Catalunya aquest segle se l'anomenarà el segle de la Renaixença perquè la llengua catalana tornarà a cobrar importància.

Entre els autors principals, destaquen: Bonaventura Carles Aribau, amb el seu poema d'Oda a la Pàtria, Jacint Verdaguer, amb unes poesies èpiques extraordinàries com són El Canigó i l'Atlàntida i Àngel Guimerà amb la seva gran obra teatral Mar i Cel.

domingo, 5 de abril de 2015

La zona prohibida de David Cirici

Fa un temps em va arribar a les mans un catàleg editorial de llibres per a secundària en el qual vaig trobar la sinopsi d'un llibre que em va semblar interessant: La zona prohibida de David Cirici; així que fa poc vaig decidir llegir-lo.

Aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi Ramon Muntaner l'any 2013 i parteix d'una idea que havia emprat el propi autor l'any 1986 amb L'esquelet de la balena (una escola automatitzada en què els nois i les nois són educats sense la presència dels adults). 

La història de La zona prohibida està ambientada en un futur, en el qual una epidèmia ha acabat, pràcticament, amb la raça humana; els únics supervivents són alumnes d'escoles automatitzades i grups d'adults que viuen en comunitats. Les protagonistes del relat són dues germanes bessones, la Daia (protagonista) i l'Inge, que viuen en una d'aquestes escoles, juntament amb cent alumnes més. Un dia, a causa d'una tempesta, es veuen obligades a sortir per primer cop a l'exterior i descobriran el món hostil que les envolta.

David Cirici s'ha basat en la distopia, és a dir, una utopia negativa en què la realitat transcorre en una societat opressiva, violenta, indesitjable, etc. El lector, des d'un primer moment, pot observar a través dels pensaments de la protagonista, la Daia, el contrast de la vivència en una escola totalment organitzada i lliure amb la controlada i violenta societat de l'exterior. 

Sincerament, aquest llibre m'ha recordat a altres novel·les juvenils tan fantàstiques com: Els jocs de la fam de Suzanne Collins, Divergent de Veronica Roth, The host d'Stephenie Meyer. Són obres literàries que desperten el sentiment crític del lector, permeten reflexionar sobre la llibertat i les ideologies que ens envolten. La força de l'amistat i la valentia esdevindran eines per sobreviure en aquest món desconegut.

El llibre va tenir tant d'exit que l'autor ja ha publicat la seva continuació: La decisió d'en Viggo. La veritat és que ja friso per llegir-la!

1r capítol de La zona prohibida

lunes, 23 de febrero de 2015

Katalepsis, una novel·la intrigant

Katalepsis és una novel·la juvenil intensa, intrigant, misteriosa que aconsegueix posar els pèls de punta al més plàcid lector. Aquesta obra la va escriure Maria Carme Roca, la qual va rebre el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil l'any 2012.

Aquest llibre narra les insensateses que comet l'Èric, un adolescent de 17 anys que pateix catalèpsia, una malaltia que provoca uns símptomes que fan pensar que qui la pateix ha mort, ja que paralitza el cos, però el malalt manté la consciència. L'Èric, completament perdut en el món que l'envolta i amb ganes de sentir-se viu, descobreix la manera de provocar-se els atacs catalèptics: prenent cocaïna. A través de la droga, a la sortida de les discoteques ell i el seu millor amic, en Gerard, monten un espectacle mitjançant baralles fent creure als implicats que el protagonista ha mort.

L'Èric creu que manté la situació sota control, però aviat descobrirà que quan hom juga amb foc, sempre s'acaba cremant. El dia del truc final, l'actuació tan meticulosament planificada, davant del seu pitjor enemic Alexis provocarà una sèrie de circumstàncies imprevistes i terribles, a les quals ja no es podrà fer marxa enrere. 

Els temes que tracta són el rebuig social a l'institut, les relacions familiars, la importància de l'amistat, el primer amor, etc. Però, sobretot, l'obra gira a l'entorn del malson que tota persona alguna vegada ha manifestat: la por a ser enterrat viu. Per aquest motiu, Maria Carme Roca s'inspira amb els clàssics autors d'històries de terror com Edgar Allan Poe i Lovecraft.

Així doncs, l'autora a través de Katalepsis, vol conscienciar els joves que no han de prendre riscos i imprudències per aconseguir allò que un desitja, ja que aquests jocs sovint s'acaben posant en contra nostra.

Us adjunto una mostra del llibre en el següent enllaç:

2 capítols de Katalepsis



domingo, 1 de febrero de 2015

Com llunes de Saturn, primera novel·la de Mercè Saurina

Com llunes de Saturn és una novel·la realista escrita per Mercè Saurina, una professora d'institut que viu a la població de Quart (Girona). Aquesta obra va ser finalista del premi Just Manel Casero l’any 2010.
 
El relat té com a protagonista l'Alegria, una dona que en plena maduresa, decideix explicar a la seva filla Laia la història del seu gran amor de joventut, el qual ha mantingut amagat des de fa molt de temps en el racó més profund del seu cor. En aquesta història també s'entrecreuarà el relat dramàtic dels avis, víctimes de la guerra civil i l'exili.

La novel·la s'estructura en dues parts. D'una banda, en alguns capítols es relata el viatge que emprenen mare i filla, en el qual la protagonista explica el seu passat a la Laia. D'altra banda, hi ha capítols que ens transporten a l'època de joventut de l'Alegria, en els quals el lectors podem anar seguint el fil de la història.

El títol en si ja té un component simbòlic, metafòric per ser més concrets, ja que és molt fàcil estar a prop de la persona que estimes, però alhora tan lluny; com les llunes de Saturn ho estan del seu planeta. El nom de la protagonista també és digne d'esment: Alegria, un un nom que denota sentiment de plaer i satisfacció, però que la protagonista, realment, no s'ha sentit feliç a causa del seu secret.

Així doncs, aquesta novel·la realista ens mostra la condició humana: els obstacles que ens posa la vida, els sentiments de pèrdua que patim, els camins que seguim al llarg de la nostra vida... Moments que tots els lectors hem experimentat al llarg de la notra vida, per tant, ens hi podem veure reflectits.

martes, 6 de enero de 2015

Bàsquet, scrabble i tu de Sílvia Soler

El llibre Bàsquet, Scrabble i tu va ser escrit per Sílvia Soler i Ferran Muñoz l'any 2012. Crec que és una lectura molt adequada per llegir amb els alumnes de 1r i 2n d'ESO, ja que els temes principals són: la dificultosa relació entre mare i fill, fet que sol ocórrer durant l'adolescència; així com altre temes més secundaris com ara el primer amor, l'amistat, etc.

Aquesta novel·la és una obra escrita a quatre mans, és a dir, no la va escriure solament l'escriptora Sílvia Soler, sinó que el seu fill adolescent, el Ferran, també hi va participar. D'aquesta manera, el contingut de la novel·la és molt més realista, ja que depenent del capítol l'escrivia l'un o l'altre. Per exemple, cada vegada que es veuen reflectides les opinions, pensaments, temors de la mare del protagonista, evidentment, eren passatges escrits per la Sílvia. En canvi, quan l'adolescent mostrava els seus pensaments, les seves contradiccions o les injustícies, eren escrits pel fill de la Sílvia.

El llibre tracta d'un adolescent de 15 anys, en Lluc, fill d'un popular futbolista italià, que viu amb la seva mare a Tiana, tot i que va a un institut de Badalona i també entrena amb un club de bàsquet de la mateixa ciutat. Cada dos caps de setmana en Lluc i la seva mare visiten els avis, els quals viuen a Castellardent. Al llarg del llibre, mare i fill tindran un munt de discussions que intentaran resoldre parlant o gràcies a l'ajuda dels avis.

Així doncs, el llibre tracta del dia a dia d'un adolescent i les relacions que té amb la gent del seu voltant: la mare, el pare absent, els millors amics, una noia, etc. Mostra el descobriment d'un mateix i el procés de maduració que els nois i noies experimenten en aquestes edats.