miércoles, 19 de julio de 2017

T'ho donaré tot, una novel·la sobre els orígens del Tibidabo

T'ho donaré tot de Sílvia Tarragó és la primera novel·la que l'editorial Planeta m'ha fet arribar per escriure una ressenya literària. Un cop vaig tenir l'obra entre mans i vaig llegir la sinopsi de la contraportada sabia que no em decebria, ja que l'argument em va atraure de bon començament.

L'obra T'ho donaré tot s'emmarca a la Barcelona d'inici de s.XX, una Barcelona en el punt àlgid de la modernitat, en una època marcada per les noves tendències artístiques i cosmopolites del Noucentisme. El relat s'inicia amb la inauguració del parc d'atraccions del Tibidabo, aquest fet és el fil conductor de la història. Al voltant d'aquest punt, s'enllacen les històries de diferents personatges. Per una banda, apareixen les bessones Àngela i Aurora, filles de l'Isidre i l'Eulàlia, unes nenes idèntiques físicament, però amb uns somnis i uns reptes de futur totalment distints. Per una altra banda, es presenten els personatges de la Matilde, una noia molt superficial a la qual només li importa la posició social i els diners; el Miquel, fill d'un industrial de renom i en Narcís, un enginyer del Tibidabo. Per acabar, també s'exposa la figura d'en Marià Fiveller, un escriptor frustrat pel nou rumb de modernitat que impregna la ciutat de Barcelona, que difereix notablement dels seus ideals estètics.

Com s'ha manifestat, la història s'ambienta a Barcelona. L'autora mostra, amb molt de rigor, la situació històrica que viu la ciutat en aquesta època. Des del 1888, amb motiu de l'Exposició Universal, Barcelona ja es perfilava com a ciutat pionera del creixement i la modernitat. Així que, Tarragó, inicia el relat en aquest punt. El transcurs de vida dels diferents personatges, marca els canvis que afecten Barcelona. Per un costat, es mostra l'afany per modernitzar la ciutat, on la Lliga Regionalista hi té un paper destacat; per un altre costat, apareixen entrebancs que frenen aquest procés, sobretot a partir del 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera. 

Altres temes destacats que l'autora narra són les diferències entre les classes socials, on s'hi destaquen des dels industrials més selectes, fins a les classes socials més desfavorides o els artistes incompresos. També apareix el tema de l'homosexualitat, tema tabú a la Barcelona de principis de segle, i la infidelitat, com a fracàs d'un matrimoni regit per les normes socials.

Collserola, concretament, el parc del Tibidabo destaquen sobre tots aquests elements comentats, ja que el parc, tot i ser un element més de modernitat de la ciutat, també representa un indret plàcid, ideal, natural, on els diversos personatges se senten alliberats i recorden els seus moments més tendres i feliços.

Per tant, l'obra T'ho donaré tot mostra una Barcelona cosmopolita, preparada per evolucionar i destacar com a metròpoli amb uns personatges que aspiren, malgrat les conseqüències i les enraonaries de la societat, obtenir la felicitat.


miércoles, 12 de julio de 2017

La bruixa de pedra, la història d'una llegenda de Girona

Fa uns mesos, en una llibreria de Barcelona, em va cridar l'atenció el títol d'una novel·la: La bruixa de pedra. Aquest títol em va fer aturar i agafar el llibre. L'obra tractaria de la famosa gàrgola que corona la catedral de Girona? Efectivament, després de llegir la sinopsi vaig reafirmar el meu pensament. Des que de petita vaig fer una excursió a la catedral de Girona, la llegenda d'aquella gàrgola em va captivar i, després de topar-me amb aquesta novel·la per casualitat, vaig decidir que l'hauria de llegir.

La llegenda de la bruixa de pedra de la catedral de Girona tracta d'una dona que es dedicava a les arts diàboliques de la bruixeria i, com que odiava la vida religiosa, llançava pedres a la catedral per mostrar el seu rebuig al cristianisme. La llegenda narra que un bon dia, aquesta dona es va convertir en pedra i van decidir-la col·locar-la cap per avall en una de les parets del temple perquè de la seva boca no en sortissim més renecs, sinó aigua pura de la pluja. Encara se senten aquelles paraules populars que canten: Pedres tires, pedres tiraràs i de pedra quedaràs!

L'obra La bruixa de pedra ha estat escrita per Miquel Fañanàs i va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica l'any 2012. En la novel·la es presenten dues temporalitats; en primer lloc, es presenta l'historiador Pere Freixenet que aconsegueix accedir als arxius de la catedral de Girona per buscar material útil per redactar un article. Un cop allà, però, es topa amb la
història de Guisla Recasens, la vertadera i real "bruixa de la catedral". Aquesta història el captiva i decideix resseguir i documentar la seva història. En segon lloc, l'autor ens trasporta a l'època medieval, concretament, al moment en què va viure Guisla Recasens, una dona que coneixia les propietats curatives de les plantes, amb un cor noble disposat a ajudar sempre els altres, fins i tot als jueus, molt malvistos a l'època. Malauradament, el destí de la Guisla es topa amb el de l'inquisidor Eymerich, el qual no aprova les seves pràctiques.

La bruixa de pedra és una novel·la històrica on l'autor ha fet una gran recerca bibliogràfica per poder documentar-se sobre els successos de l'època. Tot i que la història és fictícia, sí que mostra amb dades i rigoresa personatges i aspectes històrics rellevants com: la construcció de la catedral, l'inquisidor Eymerich, l'epidèmia de la pesta negra, les pugnes entre cristians i jueus...  L'únic aspecte que no m'ha atret suficientment és l'abús de repeticions d'alguns fragments. Cal dir, si més no, que és una novel·la entretinguda i fàcil de llegir.

sábado, 8 de julio de 2017

4171, una novel·la que ens transporta al passat des del futur

4171 és una novel·la juvenil escrita per Francesc Miralles on ret homenatge a la història de Catalunya. Aquesta obra permet que els lectors, adolescents, coneguin a través d'una història de ciència ficció i amor, petites pinzellades del setge de Barcelona del 1714.

L'obra ens transporta en un futur molt llunyà, concretament al 4171, en el qual la protagonista Ilka es desperta el dia que compleix 16 anys amb un inesperat regal: un viatge en el temps al parc temàtic AGES, on els menors d'edat (menys de 16 anys) no se'ls permet l'entrada. En aquest viatge retrocedirà fins a l'Era de l'Edèn (2714), però, a causa d'un sabotatge en les instal·lacions, l'Ilka aterra a Barcelona a l'agost de 1714, en plena batalla dels catalans contra l'exèrcit borbònic.

Enmig d'aquest ambient de desesperació, l'Ilka coneixerà de primera mà els successos històrics que van portar a la derrota els catalans i viurà la seva primera història d'amor. 

Com s'ha comentat, la novel·la va dirigida a un públic adolescent, per tant, no hi ha grans descripcions, les accions succeeixen molt de pressa i el llenguatge és senzill. És interessant, el tema escollit per Miralles, ja que el públic poc conèixer a grosso modo la història del setge de Barcelona, acompanyat de personatges que podrien ser ells mateixos.

L'obra està repleta de referències històriques, ja que apareixen personatges coneguts com el general Berwick, el duc de Populi, Antoni de Villaroel, Rafel Casanova... També es mencionen situacions estudiades durant la secundària com el Tractat d'Utrecht, l'aboslutisme borbònic... Tampoc podem deixar de banda tots els indrets de Barcelona per on avancen els personatges: el carrer Santa Clara, el de l'Argenteria, la Capella d'en Marcús... A més, mentre la protagonista va vivint l'horror dels últims dies del setge, va recordant altres setges que han deixat empremta en la història (setge de la ciutat de Sagunt...).

Així doncs, la novel·la 4171 és un bon llibre perquè els adolescents puguin conèixer, de manera molt general, els últims dies que van viure els catalans abans que les tropes borbòniques arrassessin la ciutat. Miralles ha aconseguit despertar l'interès d'aquest públic mitjançanat una història futurista i amorosa, gèneres que tant agraden al públic juvenil.