sábado, 26 de enero de 2013

Camps de maduixes. Una lluita per la supervivència.

Avui, pensant en quin llibre podia basar la meva entrada, m'ha vingut al cap un llibre que vaig llegir amb els meus alumnes de 3r d'ESO i que els va eclipsar. Aquest llibre és Camps de Maduixes de Jordi Sierra i Fabra, el qual desenvolupa temes de la realitat quotidiana en què molts joves es troben immersos: les drogues, la bulímia, l'amistat, la relació entre pares i fills... 

Jordi Sierra i Fabra, en aquests últims anys, s'ha converit en un escriptor de referència per als joves, ja que la majoria de les seves obres van destinades a aquest públic.Ha estat guardonat amb diversos premis. Les seves obres ja s'eleven a més de 400. És l'exemple d'autor que viu per escriure i delectar als seus lectors.

La novel·la comença quan una matinada sona el telèfon de casa els Sala. Els truquen des d'un hospital per informar-los que la seva filla Lluciana, de 18 anys, es troba en estat de coma per ingerir una substància perillosa en una discoteca. A partir d'aquest fet, l'obra gira entorn de dos temes centrals. En primer lloc, el de les drogues entre els adolescents. La Lluciana, després de caure en un coma profund, s'haurà d'endinsar en una desesperada lluita per vèncer la mort. Els metges desconeixen els components de la pastilla que ha pres, així doncs, no saben quin seria el tractament més adequat per la pacient. L'Eloi, el xicot de la Lluciana, iniciarà una carrera a contrarellotge per aconseguir la pastilla que necessiten els metges per curar la Lluciana. En segon lloc, la millor amiga de la Lluciana, la Loreto, la qual pateix bulímia, s'adona del sofriment de la seva amiga. Aquest fet fa obrir-li els ulls: vol curar-se per recuperar la seva vida. Per tant, apareix un altre tema transcendent entre els adolescents, el dels trastorns alimentaris.

Entraran en joc a la història, també, l'inspector Vicenç Espinós, el qual utilitzarà tots els mitjans per desemmascar els traficants de droga i el periodista Marià Zapata que voldrà aconseguir una fotografia de la Lluciana en estat de coma per conscienciar als ciutadans del perill de les drogues i la necessitat de buscar solucions.

És important destacar la presència d'elements simbòlics a l'obra. D'una banda, la partida d'escacs; mentre la Lluciana està en coma s'imagina en un taulell d'escacs, on les peces blanques intenten esquivar la mort, ja que simbolitzen la vida i les negres les intenten aturar, les quals representen la mort. D'altra banda, de la boca del periodista en surt el següent enunciat:
"Com deien els Beatles, els camps de maduixes poden arribar a ser eterns”; aquestes paraules, fruit del títol d'una cançó dels Beatles, fan referència a una via d'escapament, és a dir, el lloc on es troba la Lluciana ningú hi pot arribar, és un indret on res és real, on no hi ha res per preocupar-se. Molts han identificat la lletra de la cançó a la ingestió d'èxtasi.

El llibre està dividit en diferents capítols, cadascun porta de títol és una hora del dia en concret; de manera que l'obra s'inicia un divendres a les 6 h 39 min de la matinada i finalitza a les 19 h i 29 min del dia següent. Respecte la perspectiva narrativa, s'ha de comentar que el llibre està escrit majoritàriament en tercera persona, però es troben alguns capítols en què el subconscient de la Lluciana n'és el narrador, així doncs, s'observa un monòleg interior de la protagonista.

En resum, Camps de maduixes és un llibre excel·lent per als adolescents. A través dels seus temes variats podem intentar conscienciar a l'alumnat dels riscos que provoquen les drogues i els trastorns alimentaris entre els joves. La vida és massa bonica perquè la deixem perdre.

Us deixo a continuació, un trailer sobre l'argument del llibre i la cançó Strawberry Fields Forever, la lletra que va servir d'inspiració a Jordi Sierra i Fabra per escriure'l.



domingo, 20 de enero de 2013

Línia blava: exploració de la curiositat humana

Durant aquestes vacances de Nadal he llegit una novel·la que, de bon començament, em va atraure el seu títol: Línia Blava; obra escrita per Ramon Solsona. Els motius d'aquesta atracció rauen, no només en el fet que el seu argument es desenvolupa a la Línia Blava de metro de Barcelona (línia que, durant un cert temps, vaig freqüentar); sinó també perquè l'autor intenta crear un món imaginari en el subsòl de la ciutat.

En agafar el metro, tots, inconscientment, no podem evitar fixar-nos en les persones que entren i surten. Qui són? On van? A què es dediquen? Sovint, a través de l'aspecte o de les seves converses, ens endinsem en un món fictici i intentem esbrinar com són aquelles persones. Ramon Solsona, a partir d'aquesta permissa, crea un univers paral·lel; una vida que podria pertànyer a la de les persones que observa. Així, l'escriptor ressalta que al metro "hi ha tot un món, milers de persones que hi circulen cada dia i cada persona porta una novel·la al damunt".

Així doncs, el protagonista de la nostra història, que no en sabem res, ja que actua com a mer espectador; mentre recorre la Línia Blava elabora un conjunt de relats basats en la vida de les persones que pugen i baixen del metro; ens narra tant el seu passat com el seu futur. A poc a poc, totes aquestes històries s'aniran entrellaçant. El primer personatge que puja al metro és una vella que fa ganxet. Aquest inici s'inspira en un fragment del llibre Mr Benett i Mrs Brown de Virgínia Wolf:

Una nit, fa unes setmanes, vaig arribar amb el temps just a l'estació i vaig pujar a un vagó qualsevol [...]. La dona, a qui diré senyora Brown, era una d'aquestes iaies netes [...]. Vaig pensar que, després de ser abandonada pel seu marit o de quedar-se vídua, va tenir una vida difícil [...]. Jo crec que totes les novel.les comencen amb una vella asseguda al seient de davant.

L'elaboració de la vida dels personatges serà diversa. Tindran caràcters, edat i nacionalitats ben diferents, però cadascun d'ells tindrà un tret peculiar que guiarà el procediment de la seva història. Per exemple, podem trobar: la vella que fa ganxet, que des de fa anys, manté una lluita personal amb la mort; la prostituta moguda pel desig de venjança, l'entrenador de bàsquet que veu els seus somnis frustrats, la noia samburu que lluita per assolir el seu somni: estudiar, però que viu en un permanent terror perquè el seu avi no veu amb bons ulls aquesta elecció; un exoperari de metro que anhela salvar el món, un home que l'envolta l'obsessió de fer pessebres a casa, etc.

Va ser curiós quan vaig parar atenció a la llista de capítols. Cada capítol era titulat per una estació de la Línia Blava. D'aquesta manera, el protagonista, al llarg de l'obra, descriu el seu trajecte. S'inicia amb l'entrada al metro a l'estació d'Horta (cal recordar que, fins fa pocs anys, la línia blava no arribava fins a la Vall d'Hebron, sinó que finalitzava el trajecte a l'estació d'Horta), fins a Cornellà Centre (final de línia). Cal destacar també, que l'autor dedica un capítol a l'antiga estació Gaudí i l'estació no construïda Cardenal Reig.

Crec que l'elecció de la línia blava no és casualitat. Podríem interpretar que el color blau és el color del mar, dels oceans; llocs envoltats d'aigües profundes on, sota, hi ha una altra vida. Quan viatgem en metro, viatgem a les profunditats de la terra i ens creuem amb persones desconegudes, cadascuna d'elles amb una vida pròpia.

En conclusió, Línia Blava és una novel·la que explora la curiositat humana. A través dels personatges que apareixen a la novel·la, Solsona ha intentat captar el misteri que provoca la vida dels altres a l'ésser humà. L'obra us transportarà en les vivències i els pensaments més profunds de les persones, vivències que podem trobar a la nostra vida quotidiana.